La primavera, oficialment, ja és aquí. Encetem, doncs, una de les millors èpoques de l’any per recórrer els camins i senders de Les Muntanyes de Prades. M’agrada sentir la connexió amb les muntanyes i els seus boscos, experimentar el silenci, de vegades acompanyat per la remor de la brisa intermitent, el cant dels ocells i el so de les branques i fulles quan algun animaló s’obre pas entre la malesa.

De dilluns a divendres les carreteres resten exemptes de trànsit. Evito anar-hi durant el cap la setmana i així tinc més possibilitats de gaudir en solitud d’un entorn natural, d’equilibri i pau.

Ha plogut molt poc i els rius tenen poc cabal, o inexistent. El risc d’incendi durant els propers mesos és molt alt, evidentment, i haurem d’estar molt alerta quan practiquem les nostres activitats en aquest entorn tant sec.

Malgrat la sequedat, les flors comencen a florir i els paisatges ens regalen aliment per l’ànima.

Només cal caminar per aquest paradís, contemplar, observar, aturar-se i respirar fons per sentir que casa nostra és més enllà de quatre parets immòbils.