La fotografia, en si mateixa, planteja una sèrie infinita de desafiaments personals, cosa que la fa una activitat apassionant per als que ens agrada explorar el món exterior, però també l'interior.

Quan vaig començar a tenir interès en la fotografia, encara no entenia gaire bé les opcions que el mercat oferia en qüestió d'equips. Diferents marques i formats amb particularitats diferents però amb el mateix fi de capturar imatges. De mica en mica, vaig començar a estar més interessat en les possibilitats que ofereixen les càmeres sense mirall. Fins aleshores m'havia centrat només en la composició de les meves fotos quotidianes, sense tenir gaire en compte coses bàsiques com la profunditat de camp i la velocitat d'obturació. Tot i la manca de coneixements, penso que haver estar orfe dels coneixements necessaris per tenir un major control de la càmera, potser va esdevenir un avantatge per aprofundir més en l'escena i composició. Utilitzava càmeres compactes sense la possibilitat de tenir control manual, però sí semiautomàtic. Vaig començar a practicar amb obertures diferents i controlar millor l'exposició. Va ser llavors quan vaig comprendre que necessitava tenir més control sobre la càmera, ja que cada cop feia més fotografies en diferents situacions i entorns, i no sempre aconseguia els resultats que volia.

La focal escollida, i com la utilitzem, juga un paper important en el caràcter que prendrà la fotografia que farem. L'angle des d'on fem la fotografia també proporcionarà una sensació o una altra en visualitzar-ne el resultat. Un cos de càmera amb pantalla abatible o articulada ens ajuda a trobar angles interessants i aconseguir perspectives diferents. En definitiva, conèixer a fons la càmera que tenim a les mans ens ajuda a obtenir les imatges que volem de manera més àgil, anant al gra i centrant-nos en el subjecte i els elements que enquadrem.

La càmera ha de ser una extensió del fotògraf, una part més del cos, connectada amb la ment, com qualsevol altra extremitat. Aquelles fotografies de les quals n'estic més satisfet són les que sento que he connectat la càmera amb el cor i el moment. Aquesta escena que apareix al visor de la càmera i l'instant sincronitzat amb un batec al disparar, fa que aquesta imatge sigui única i irrepetible. No serveix de res conèixer bé l'equip que fem servir si no ens obrim a l'entorn i som capaços de trobar la bellesa en els petits detalls. Construïm el nostre propi estil a base de prendre consciència en cada fotografia que creem i molta pràctica.

Per mi, la focal amb la qual em sento més còmode, i que faig servir més per a tot tipus de fotografia, és l'equivalent a 35mm en format complet. El Olympus M.Zuiko 17mm f/1.8 és un objectiu lluminós, petit, lleuger i amb bona qualitat d'imatge. És ideal per a qualsevol tipus de situacions, encara que cal anar amb compte amb la pluja, ja que no és una lent estanca.